Doncs aquest és un exemple del paisatge de Nanegalito, el bosc plujós. Aquestes palmeres tant altes i primes són les que estàn en perill d'extinció i que s'estudien tant! Imagina't que a dintre d'aquest bosc, és plè d'océlls de tots colors, flors, i és súper fosc, em costava molt de fer-hi fotos! A més hi ha falgueres i ortígues d'uns 5 o 6 metres d'alçada... Aquestes últimes són del mateix gènere que les de Catalunya (Urtica), i en quant a dolor, s'hi assemblen bastant (ja ho he probat), però et deixen marca durant alguns dies.
I aquest és el "paisatge" dés del jardí de la casa on visc actualment. Em vaig enfilar a la teulada per poder fer l'instantània. Sembla molt bonic, eh? A mí em fa pensar en l'ostentació de l'esgésia aquesta en mig d'un barri tan humil com San Roque. Just a la casa del costat, hi viu una família afroequatoriana, que es passen tot el dia pelant cocos a cops de matxet, m'estranya que encara conservin tots els dits.... ara, ténen una canalla molts eixerida!Mola perque a la cantonada de l'esgésia hi ha el botadero de les deixalles, aquí no hi ha contenidors, hi fot una pudor... B, no mola, per què cada dia hi he de passar uns quants cops, hahaha!
La palmera una Phoenix canariensis, molt utilitzada a Equador, tot i que ténen una espècie anomenada palma de Quito, que fa uns cocos molt petits que es poden menjar.
Previously.. on Lost.
ResponElimina