Carronyaires, religió i genocidi

Aquesta foto em serveix per explicar una mica sobre l'"Instituto Linguístico de Verano". Una entitat religiosa-misionera gringa (dels EUA), que l'any 1956, van començar contactes amb el poble Waorani, un dels últims que quedaven sense contactar-evangelitzar a la selva ecuatoriana. Els Waos, són un poble guerrer, per élls la guerra és tota una institució, fins al punt que es creu que abans de l'arribada dels europeus i petrolers, era una de les majors causes de mortalitat de la seva població. En matar un cap enemic se li talla el cap per fer "Zanza", la reducció de caps humans. Ningú sap com ho fan però ho fan, i els queda el cap del tamany d'un puny. Però també era un poble molt culte avesat a la selva. Teníen un mínim de 4 usos per a cada planta i en coneixíen un munt, també fongs i lianes.
Aquesta colla de malparits gringos, teníen contactes directes amb la Texaco, Gulf-Oil i Shell, que operaven al Bloc 16, en plè territori ancestral Waorani. També estàn sota els blocs 10, 14, 15, 17, 21, 31, etc. I aquest és el problema, al ser un poble guerrer, eren el major inconvenient per a les companyies, ja que mataven operaris a cops de llança.
Són moltes les companyies que treballen en el seus territòris actualment, entre élles Repsol, Petrobras, Agip, Conoco, Petroecuador...
Amb l'arrivada de l'ILV, se'la va dividir, se'ls va intentar col·locar en reserves i se'ls va contaminar amb noves malalties per les que no teníen cura! Van començar a dependre de l'ILV, que els venia les vacunes i medicaments. Molts Waos van haver de començar a treballar a les petrolers per pagar les medecines i els requeriments de la vida en el capital.
Però hi va haver un grup que no es va deixar contactar, amagant-se cada cop més dintre la selva, Els Tagaeri i Taromenane, dues escisións waorani. Aquests, actualment viuen al Parc nacional i reserva de la biosfera de Yasuní, Encara que al ser un poble nòmada, veuen el seu territòri trepitjat per blocs petrolers, carreteres, "madereras" i colons.
La guerra continua, ja que de tant en tant hi ha matances Waos-Tagaeri presumtament promogudes per empreses fusteres o petroleres. Com la massacre del 2003, on van morir dones i nens contra les costums de guerra Waorani. També continua la contaminació de la seva terra deguda al petroli i els seus efectes.
La setmana passada vaig sentir a la radio un Wao dient que tenien les llances preparades i que havien preparat per fer "Zanza", la reducció de caps, si una nova companyia entrava al seu territòri.

"Esta es nuestra tierra, nuestra vida, nuestra selva,
no sabemos de Ecuador, ese nombre pusieron recién nomás,
nuestra tierra es de siempre, cuando nació el sol.
Tenemos veinticinco comunidadesen donde no queremos que se moleste más,
y las veinticinco se van a unir para defender.
No queremos que entren donde no es problema,
vamos a hacer un solo camino, un solo corazón,
Tigre, águila y Waorani son uno sólo, una sola selva, una sola lucha!

Moi Enomenga

Més sobre Mariposa, els rius.

Aquest és el riu on ens banyem, rentem la roba i pesquem. És un riu de capçalera, i varia molt al llarg del dia, el cabal, el color i la temperatura, segóns plogui o no.

És el riu Lushian, que desenvoca a l'Hollín, que va al Tena (....) fins a l'Amazonía i l'oceà Atlàntic. Un lloc plè de vida, molts peixos comestibles, gambes, i una flora espectacular! Els dos arbres que es veuen tombats sobre el riu són falgueres, unes falgueres que, segons diuen, créixen 1 o 2 centímetres per any!! El que s'està banyant és en Fabricio, un company que m'ha presentat aquest lloc i al qüal estic ajudant amb la seva feina d'educador.

I aquest és el riu Mishaguallí, més gran, i com veus, neix als contraforts dels Andes. Ara baixa poc, però també és molt variable. També desemboca al Tena.

Aquest dos rius , i dés d'on he pres les fotos, són ben a prop i áigües aball d'on la companyia petrolera ha començat a escabar un pou "de abanzada". Entens què significa això, oi?

En Rafeques Corretja i el seu discurs

Aquest és el discurs de'n Rafel! Que si "Revolución democràtica"(?), que si "La patria ya es nuestra", que si "La revolución ciudadana esta en marcha".... Doncs jo no veig ni revolució ni democràcia: Avui els militars m'han fet borrar fotos de la càmara mentre em retenien el passaport. Els fillsdeputa paràsits seguíen ordres d'un encarregadet de la companyia que utilitza un oleoducte, però no sé ni qui eren, perquè no s'han volgut identificar!! Jo, al veure que hi havia follón i soldats, m'hi he parat pacíficament a veure què passava, i mira!! Estic una mica emprenyat, ara!

La foto és ben explicativa: en Rafelet i el seu discurs i les petroleres i les seves actuacións. És una pintadeta que vaig trobar per Quitu i em va fer molta gràcia.

El llegat de Texaco als Ecuatorians

Doncs el cartell ho diu tot!! Aquest pou, Lago 24, peforat el 1979, va explotar el 1984 escupint petroli a alta pressió per tots els voltants. Hi ha tres rierols al costat: se'n va netejar un. Actualment encara hi ha vaques bebent aigua en aquests torrents, vaques lleteres. Em van comentar que la llet del cafè que m'havia pres al matí podia, perfectament, venir d'aquests animals contaminats, els que no moren, aborten o surten amb malformacións. L'empresa explotadora, era Texaco, que va ser expulsada del país per aquest i s'altres incidents gravíssims. El fet és que la porta del pou era oberta de bat a bat, ningú vigilant...

Una petíta refineria amb centre de bombeig a la zona de Sacha... També la va construir Texaco, cap al 1973. Durant més de 23 anys d'explotació del pou van estar abocant l'aigua de formació i d'altres residus tòxics al riu... mai van tractar ni una sola gota d'aigua. Amb aquests i d'altres arguments que relataré aviat, es va formular una demanda de milers de milions de USD, el judici encara dura, però l'any que vé tindrem la sentància... és completament impossible que guanyi l'empresa: milers de morts, afectats de càncer, contaminació massiva, negligència... jo hi afegiria bogeria imperialista!

Actualment tota la infraestructura que pertanyía a Texaco, ha sigut comprada per l'empresa de l'Estat, Petroecuador. Un Estat amb manca de recursos econòmics per al manteniment que necessita aquesta indústria, però àvid de dòlars. No és que sigui gaire tranquilitzador!

Nou emplaçament, Papallona

Aquesta és la cabana on visc actualment. Dés d'aquí, a part d'aus i insectes durant tot el dia, s'escolta el riu, que està a 50 metres. Una gorgueta i un estri per pescar: una canya de bambú amb forats, on els peixos i gambes hi troben "refugi". Quan et banyes, agafes les canyes, que estàn submergides i les colpejes contra una pedra: en surt un saborós sopar! Aquí podem trobar una espècie de peix prehistòric, cuirassat i amb MANS I URPES!! Jo quan ho vaig veure no m'ho creia!

La comunitat on visc es diu Mariposa, està situada al cantó d'Archidona i la goberna el Pueblo Kichwa de Rukullakta. El PKR és una organització dels kichwas amazònics reconeguda per l'estat. Amb élls estem treballant per frenar l'avanç de la petrolera al sector. Élls s'han negat a deixar entrar ningú amb una barrina al seu territòri, però ja estàn treballant més al nord i possiblement comencin tb a l'est, contaminant tota la conca i la seva vall sagrada de Cotundo.
És terrorífic pensar que tot allò que ténen els serà destrossat per vessaments tòxics!! Si no "ens" ho currem desapareixeràn!

I.... perquè es diu Mariposa aquest llogaret on el Cèsar no ha pogut entrar???

"En Ecuador, nada tiene sentido"

Quan vaig veure un cartell on anunciaven aquesta botiga no m'ho podia creure, vaig estar rient tota la nit, i això que ja tornavem cap a casa. Es veu que és una cadena com seria el Zara, o així. Doncs n'hi ha bastantes, aquesta és al barri colonial, on totes les botigues ténen el seu cartellet metàl.lic al costat, per flipar!
Com diuen a la pel·lícula "Qué tan lejos": "en Ecuador nada tiene sentido."

Per cert, molt recomanable la penícula, tracta d'una"catalana" que viatja a Equador. És bastant real i maca, mira-la!!

Paisatges

Doncs aquest és un exemple del paisatge de Nanegalito, el bosc plujós. Aquestes palmeres tant altes i primes són les que estàn en perill d'extinció i que s'estudien tant! Imagina't que a dintre d'aquest bosc, és plè d'océlls de tots colors, flors, i és súper fosc, em costava molt de fer-hi fotos! A més hi ha falgueres i ortígues d'uns 5 o 6 metres d'alçada... Aquestes últimes són del mateix gènere que les de Catalunya (Urtica), i en quant a dolor, s'hi assemblen bastant (ja ho he probat), però et deixen marca durant alguns dies.



I aquest és el "paisatge" dés del jardí de la casa on visc actualment. Em vaig enfilar a la teulada per poder fer l'instantània. Sembla molt bonic, eh? A mí em fa pensar en l'ostentació de l'esgésia aquesta en mig d'un barri tan humil com San Roque. Just a la casa del costat, hi viu una família afroequatoriana, que es passen tot el dia pelant cocos a cops de matxet, m'estranya que encara conservin tots els dits.... ara, ténen una canalla molts eixerida!Mola perque a la cantonada de l'esgésia hi ha el botadero de les deixalles, aquí no hi ha contenidors, hi fot una pudor... B, no mola, per què cada dia hi he de passar uns quants cops, hahaha!
La palmera una Phoenix canariensis, molt utilitzada a Equador, tot i que ténen una espècie anomenada palma de Quito, que fa uns cocos molt petits que es poden menjar.